dijous, 15 de desembre del 2016

Storytelling

El nostre conte es titula el mestre Maula. Primer de tot vam fer un petit esquema de com volíem organitzar-lo i també de quins temes volíem que parlés el conte. Seguidament, voldríem justificar el nostre títol, ja que creiem que el mestre és la peça fonamental per tota aquesta història, ell és el mediador, ell és qui planteja una altra forma de veure els conflictes, d'aquesta manera ajuda al fet que ells puguin ser capaços de recapacitar i poder arribar a una conclusió efectiva mitjançant el diàleg.

D'altra banda també voldríem explicar el per què de l'escena de la piscina, nosaltres defensem que els alumnes poden aprendre de forma espontània, això no vol dir que s'hagi de fer cada dia, anar a la piscina fa que els alumnes puguin trobar-se en una sèrie de problemes que per si sols, potser no els haurien resolt, si no fos pel mestre Maula, ells seguirien enfadats, els dos alumnes. També hem trobat adequat poder situar el bosc al desenllaç, ja que Rousseau creia que l'infant s'havia de desenvolupar en un lloc de naturalesa. A nosaltres ens agrada aquesta visió, ja que l'infant és molt important, i aquest lloc de naturalesa ens proporciona la serenitat que necessiten per resoldre el conflicte. Els noms són molt poc freqüents, ja que ens interessava aquesta peculiaritat. 

Aquest conte es divideix en tres parts: la introducció que introduiria el tema, on el mestre Maula proposa d'anar a la piscina; posteriorment el nus, en aquesta part es trobaria el conflicte, on la Rasida salta a sobre de l'Ajamul sense veure que ell està sota l'aigua, la conseqüència d'aquesta situació és una gran baralla entre ells perquè ells volen defensar la seva posició i d'aquesta manera fa que siguin totalment inflexibles; finalment, el mestre intervé i és quan ell els fa reflexionar, ja que no té sentit ser tan inflexible. Si els alumnes s'haguessin trobat en la mateixa situació sense el mestre, probablement no haurien pogut arribar on el mestre els ha fet arribar, amb això voldríem destacar la importància de la figura del mestre i també la importància d'aprendre de forma espontània, ja que d'aquesta manera estan aprenent sense ser conscients, i per la convivència dintre de la societat és necessària. 

Storyboard:


El nostre conte ha quedat de la següent manera:

https://goanimate.com/videos/0Q0jihxxPUDw?utm_source=linkshare&utm_medium=linkshare&utm_campaign=usercontent

dimecres, 16 de novembre del 2016

Intel·ligències múltiples

La teoria de les intel·ligències múltiples és un model de concepció de la ment proposat l'any 1983 per Howard Gardner, professor de la Universitat de Harvard. Per ell, la intel·ligència no és un conjunt unitari que agrupi capacitats específiques, sinó que és una xarxa de conjunts autònoms relativament interrelacionats. 

Fins avui dia, s'han identificat vuit tipus d'intel·ligències: 

  • Intrapersonal: construir una valoració exacta sobre el respecte d'un mateix i la capacitat per dirigir la seva pròpia vida. Inclou la reflexió, autocomprensió i autoestima. Aquesta ens permet entendre quines són les nostres necessitats i característiques, quins són els nostres sentiments i com ens troben en tot moment. Ens fa connectar amb nosaltres mateixos i fer-nos conscients de les nostres sensacions i emocions. 
  • Interpersonal: aquesta porta implícita la capacitat d'empatitzar amb els altres, ja que així els podem comprendre. Adopta una sensibilitat especial per comprendre expressions facials i habilitat per respondre. 
  • Musical: percep, transforma i defineix la música. La sensibilitat, el ritme, to i timbre s'associen a aquest tipus. 
  • Cineticocorporal: utilitza tot el cos per expressar idees i sentiments. Habilitat en l'ús de les mans per transfromar objectes. Les capacitats d'equilibri, flexibilitat, velocitat, coordinació, així com habilitat cinestèsica  o la percepció de mesures i volums estan presents. 
  • Visualespacial: habilitat per pensar en tres dimensions. Ens possibilita percebre imatges externes, internes, transformar-les o modificar-les, a més de produir o descodificar informació gràfica.
  • Lingüística: habilitat per utilitzar les paraules de manera oral o escrita correctament. Facilitat per aprendre idiomes, escriure històries, llegir...
  • Logicomatemàtica: capacitat per utilitzar nombres de manera precisa i de raonar correctament. Utilitat en el mètode científic, deducció i inducció. 
  • Naturalista: capacitat de diferenciar, classificar i utilitzar el medi ambient -objectes, animals o plantes-. Habilitats d'observació, reflexió i plantejaments sobre el nostre entorn. 


Cal tenir en compte com a futurs mestres, que cada alumne pot tenir una intel·ligència diferent, i tenir-ne una molt desenvolupada i una altra molt poc. Per tant, s'ha de plantejar un desenvolupament de les intel·ligències el més igualitari possible i potenciar aquelles intel·ligències on es tenen més facilitat, així com reforçar aquelles que són més dificultoses per ells. Així mateix, s'ha de destacar que la tecnologia pot facilitar el potenciament d'aquestes intel·ligències, ja que hi ha programes que estan encaminats a desenvolupar cada una d'aquestes, com per exemple el programa Audacity per la intel·ligència musical. 


Etlab: Laboratori d'educació i tecnologia

Què és l'ETLAB? Doncs l'ETLAB és el laboratori d'educació i tecnologia i, en concret, jo us parlaré del que es troba situat a l'Universitat Rovira i Virgili al Campus Terres de l'Ebre. 

Aquest espai es troba ple de tot tipus de materials i tecnologies que facilita l'aprenentatge per l'alumnat, i està disposada per tots els estudiants de la URV dels graus d'infantil i primària. Entre d'altres trobem pissarres digitals, tablets, ipads, projectors (n'hi ha un que projecta al terra contes o activitats pels nens d'infantil), wii, sensors de moviment... Tot aquest material el trobem en una aula amb plena disposició per nosaltres i amb la possibilitat d'emportar-nos qualsevol material si ho necessitem. 

Aquest laboratori d'educació i tecnologia ens obre les portes d'un nou mètode d'aprenentatge a través de la tecnologia, on els nens sortiran d'una metodologia comuna i s'endinsaran dins una manera d'aprendre més activa i motivadora, ja que els nens estan més atents a recursos tecnològics que no pas als llibres. En conclusió, trobo que l'ETLAB és un recurs molt útil per aquells que volen ensenyar d'una manera diferent, que volen trencar la rutina i volen que els nens gaudeixin aprenent.




Turning Point

El Turning Point és una eina molt semblant al Power Point. Ambdues apliacions tenen el mateix funcionament, afegint-li que el Turning Point té la capacitat de crear preguntes per ser contestades instantàniament amb uns comandaments a distància anomenats clickers (imatge). És a dir, es creen unes preguntes que puguin ser contestades triant nombres o lletres i amb els clickers es contesten en el moment de l'exposició. 

A banda de fer preguntes i respostes instantànies, aquest programa pot fer gràfics de les respostes contestades per veure els percentatges i pot posar un temps límit per respondre, així com visualitzar quanta gent hi participa. 

D'altra banda, cal saber que per utilitzar aquesta eina només es necessita un projector, per poder veure les preguntes, i els clickers. Que no es necessitin moltes coses per poder utilitzar aquest programa el fa molt més senzill, a més que tots en algun moment de la nostra vida hem necessitat utilitzar el Power Point, i aquest programa és quasi idèntic, aspecte que facilita encara més l'aplicació. 

Aquesta eina té una de les aplicacions didàctiques i metodològiques més importants: la participació i implicació de l'alumnat durant la lliçó. El Turning Point es pot fer servir com una eina de comprensió de la teoria explicada prèviament, o com una font d'opinió de l'alumnat. Per exemple, podem explicar els cinc regnes dels éssers vius i fer preguntes al respecte per saber si ha quedat clar. Així com fer una enquesta sobre el professorat i amb aquesta eina, els alumnes contestarien al moment i no es sabria qui contesta, per tant, respondrien amb la veritat en un major percentatge que si no és anònim. 

En conclusió, que aquest programa involucri tant a l'alumnat fa que augmenti molt la participació i motivació dels nens per aprendre, i per això hauríem d'utilitzar més aquest tipus de programa per l'aprenentatge dels nens. 

diumenge, 13 de novembre del 2016

Pissarra digital interactiva (PDI)

La pissarra digital interactiva (PDI) és un sistema tecnològic que consisteix en un ordinador multimèdia, generalment connectat a Internet, i un videoprojector que projecta sobre una pantalla o paret allò que veiem des de l'ordinador. Les imatges es poden controlar a través d'un llapis, marcador o amb el dit. Els elements que interaccionen entre si són els següents:
  • Un ordinador
  • Un videoprojector
  • Una pantalla o superfície de protecció sobre la qual s’interacciona
  • El programari adequat

Aquesta eina té avantatges molt útils per no caure en les típiques classes amb llibres. La PDI fa que els alumnes tenguin un augment de la seva motivació i que les classes siguin més atractives per ells, ja que interactuen entre ells i participen més. A més a més, els recursos es poden adaptar a qualsevol àrea i nivell d'aprenentatge i es pot reutilitzar o modificar les activitats fetes pel professor. Juntament amb això, cal destacar que el treball es pot fer amb diferents metodologies -individual, treball cooperatiu, per grups...- . El conjunt de tot això fa que l'aprenentatge sigui més senzill i fàcil d'utilitzar.

A més, és molt eficaç per poder realitzar debats, ja que facilita la discussió del grup. Quan una classe realitza el seu projecte podrà utilitzar la pissarra per exposar les idees de cada alumne i d'aquesta manera realitzar una investigació conjunta.

En resum, les PDI poden tenir les següents utilitats:

  • Model expositiu: el professor exposa amb el suport de recursos multimèdia i amb la PDI.
  • Modelatge: mostrar com fer alguna cosa o perquè s'utilitzen les eines d'un programa.
  • Treball col·laboratiu: anotar les aportacions dels alumnes com a síntesi.
  • Font d'informació a classe: buscar alguna informació en un moment donat.
  • Presentació de treballs per part de l'alumnat: presentar els treballs en forma d'esquema, presentació o presentació multimèdia.
  • Correcció d'exercicis: comentar i corregir els exercicis en format digital.
  • Realització d'exercicis i debats projectant activitats interactives

Aquí us deixo el link d'un vídeo no excessivament llarg on es demostra l'utilitat d'aquesta eina:

dijous, 3 de novembre del 2016

Google Drive

El Google Drive és un servei d'emmagatzematge en línia que ens permet crear arxius que quedaran guardats a la plataforma, els arxius que podem crear són:

  • Carpetes
  • Documents
  • Presentacions
  • Fulls de càlculs 
  • Formularis 
  • Dibuixos
Per poder utilitzar aqusesta eina només es necessita un compte amb 15 GB de memòria gratuïts (tot i que es pot pagar per ampliar la capacitat d'emmagatzament). A més, el Google Drive permet insertar imatges, vídeos, arxius comprimits i URL.

El punt que fa que aquesta eina sigui tan útil són les seves funcions col·laboratives, és a dir, la seva capacitat de poder compartir els documents amb les persones que vulguis. No sols pots enviar el link, sinó que pots triar si amb les persones que ho comparteixes poden només veure, poden comentar o poden editar.

Per tant, aquesta eina és molt pràctica i eficient quan s'han de fer treballs en grup on s'ha de reunir la informació en un mateix arxiu, ja que aixi no és necessari quedar. També és un factor positiu el tenir els documents en línia,ja que així també ho podem tenir en qualsevol moment al mòbil, ipad o tablet... sense necessitat d'omplir espai en l'odinador.


dimecres, 5 d’octubre del 2016

WebQuest

Quines aplicacions didàctiques i metodològiques té el WebQuest?

En l'apartat d'avui parlaré i explicaré, segons la meva perspectiva, les aplicacions didàctiques i metodològiques que té el WebQuest.

Per començar, cal saber que una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d'Internet. Té en compte el desenvolupament  de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d'un producte  conté una avaluació directa del procés i dels resultats.

Trobo que aquest web funcionaria molt bé per trencar la metodologia habitual que tenim dins les aules, i fer així que els nens i nenes captin més atenció durant les classes; a més de posar en pràctica una nova idea de fer classes.

Penso que, al ser una eina informàtica, els nens estan més atents en posar-la en pràctica i els crea una curiositat major que si reben una explicació en una pissarra.



Resultado de imagen de Webquest

dimecres, 28 de setembre del 2016

Què penso de la XTEC? Seria útil per un futur mestre d'educació primària?

Benvinguts al meu blog de l'assignatura d'Habilitats Comunicatives, en el qual desenvoluparé diverses activitats durant l'any. En aquesta primera activitat faré una petita reflexió de la utilitat de la pàgina web http://xtec.gencat.cat/ca/ ( XTEC: Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya).

Penso que en aquesta pàgina podem trobar un ampli ventall d'opcions interesants que poden ser de molta utilitat per una persona que treballa en la docència, i, en concret, en l'educació primària. Entre d'altres podem trobar currículums, normatives, projectes... A més de sistemes educatius i diferents tipus de formació per tot tipus de professorat.

En conclusió, és una pàgina que pot ser molt útil i pot resoldre dubtes tant a docents com alumnes, així com aportar moltes idees i projectes.